El tapís de la Dama de l'Unicorni, descobert el 1841 per Pròsper Mérimée al castell de Boussac, llavors sota la subprefectura de Creuse, es va convertir, tot seguit, en una llegenda gràcies als escrits de George Sand. El mateix va ser comprat per Edmon du Sommerand el 1882, i ha estat des de llavors l'objecte de diversos estudis que han permès identificar l'orígen, la iconografia i l'estil de l'obra. El tapís està compost per sis peces. Cinc d'elles descriuen cada un dels sentits. La sisena, "al meu únic desig" es destaca entre les altres.
Diversos animals fantàstics, un lleó i un unicorni, llueixen les armes que han permès identificar al benefactor Jean le Viste, un poderós personatge, proper al rei Carles VII. En el fons dels tapissos s'observen diversos animals domèstics, com conills, ocells i mones, creant un univers oníric.
L'oïda: La Dama toca un òrgan portàtil que està col.locat sobre la taula coberta amb un tapís turc. Un lleó i un unicorni emmarquen l'escena, i també es veuen elements decoratius sobre els suports de l'òrgan.
El tacte: La Dama, magníficament vestida, sosté amb una mà un estendard, mentre que amb l'altra acaricia la banya de l'unicorni.
El gust: El lleó i l'unicorni envolten la Dama que, amb la mirada cap al periquito que sosté sobre la seva mà esquerra, està a punt de prendre un dolç que la seva serventa li ofereix en un recipient ple d'ametlles confitades. El seu gosset vigila amb atenció els seus gests, mentre que als seus peus, una mona de mirada burleta subratlla el significat de l'escena, mentre menja una baia o una ametlla confitada.
Al meu únic desig: El significat del sisè tapís ( el sisè sentit?) no es deixa comprendre amb facilitat: la Dama es troba davant una carpa que porta inscrita en la seva part superior el text : "Al meu únic desig" i aparentment deixa caure el seu collaret dins la caixa que sosté la seva dama de companyia. És aquesta una peça que introdueix o que conclou la sèrie dels cinc sentits?
La reputació de la Dama de l’unicorni prové també de l’harmonia de la seva gamma de colors. Amb un número limitat de tonalitats n’hi ha prou per crear un veritable encant poètic. L’"illa" arrodonida que serveix com terra de l’escena, d’un color blau opac, es troba plantada amb massissos de flors de vius colors, mentre que el fons acolorit, d’un vermell vermelló, es troba omplert de branques florides que han estat arrencades dels seus troncs.
Es tracta d'un conjunt freqüent en l'Edat Mitja, si ens basem en els textos davant l'absència d'obres que, en molts casos, han desaparegut. Aquesta decoració meravellosa posa en relleu l'elegància de la jove, que es fa visible a través de les diferents actituts i robes. L'esplendor de les vestimentes i la preciositat de les joies accentuen, encara més, la bellesa de l'obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada