Nascut el 17 d’octubre de 1920 a la ciutat de Valladolid, va estudiar Dret i Comerç, va ser catedràtic de Dret Mercantil i periodista. Després de treballar com advocat, en el sector bancari i com a caricaturista, passà a ser director del diari El Norte de Castilla. Treballant a la redacció d'aquest diari publicà la seva primera novel·la , La sombra del ciprés es alargada ( 1947), amb la qual va guanyar el Premi Nadal de novel.la. Gràcies a aquest guardó Delibes inicià una llarga carrera literària, on hi és present la vida quotidiana, la naturales i la caça i l'aversió a tot tipus de guerra.
Amb Las ratas, publidada el 1962, construïda a partir d'una successió d'anècdotes autobiogràfiques en les quals s'evoca l'ambient rural d'un poble castellà desaparegut i, sobretot, Cinco horas con Mario (1966), considerada la seva obra mestra, llarg monòleg de Carmen, una burgesa de dretes i mentalitat molt estreta, davant el cadàver de Mario, professor d'institut i d'ideologia esquerrana, aconsegueix l'èxit. Fora dels seus continguts existencials, la novel·la és una furiosa sàtira de la mediocritat de les classes mitges sorgides a l'empara del desenvolupament econòmic durant el franquisme.
El 1979 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola. Amb Los santos inocentes, publicada el 1982, novel·litza la degradació d'una família de pagesos explotada per uns cacics rurals. Aquesta novel·la el referma en la seva posició de ser un dels autors més prolífics, i apreciats, de la literatura castellana. Aquesta novel·la es convertí en un èxit de vendes i fou duta al cinema de la ma de Mario Camus amb notables interpretacions d'Alfredo Landa i Paco Rabal. El 1998 va sorprendre l'edició de El Hereje, amb el qual va guanyar el Premi Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles, una novel·la històrica sobre la persecució dels luterans per part de la Inquisició Espanyola al segle XVI.
Entre els molts premis rebuts destaquen el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1991; el Premi Cervantes el 1993, màxim guardó de les lletres castellanes; i el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 1982, juntament amb Gonzalo Torrente Ballester.
Miquel Delibes ha mort a casa seva, a Valladolid, avui 12 de març. Tenia 89 anys
Amb Las ratas, publidada el 1962, construïda a partir d'una successió d'anècdotes autobiogràfiques en les quals s'evoca l'ambient rural d'un poble castellà desaparegut i, sobretot, Cinco horas con Mario (1966), considerada la seva obra mestra, llarg monòleg de Carmen, una burgesa de dretes i mentalitat molt estreta, davant el cadàver de Mario, professor d'institut i d'ideologia esquerrana, aconsegueix l'èxit. Fora dels seus continguts existencials, la novel·la és una furiosa sàtira de la mediocritat de les classes mitges sorgides a l'empara del desenvolupament econòmic durant el franquisme.
El 1979 ingressà a la Reial Acadèmia Espanyola. Amb Los santos inocentes, publicada el 1982, novel·litza la degradació d'una família de pagesos explotada per uns cacics rurals. Aquesta novel·la el referma en la seva posició de ser un dels autors més prolífics, i apreciats, de la literatura castellana. Aquesta novel·la es convertí en un èxit de vendes i fou duta al cinema de la ma de Mario Camus amb notables interpretacions d'Alfredo Landa i Paco Rabal. El 1998 va sorprendre l'edició de El Hereje, amb el qual va guanyar el Premi Nacional de Narrativa de les Lletres Espanyoles, una novel·la històrica sobre la persecució dels luterans per part de la Inquisició Espanyola al segle XVI.
Entre els molts premis rebuts destaquen el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles el 1991; el Premi Cervantes el 1993, màxim guardó de les lletres castellanes; i el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres el 1982, juntament amb Gonzalo Torrente Ballester.
Miquel Delibes ha mort a casa seva, a Valladolid, avui 12 de març. Tenia 89 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada