Compositor francès d'origen italià, un dels introductors de l'òpera a França. Va néixer a Florència, Itàlia, el 28 de novembre de 1632 i el seu verdader nom era Giovanni Battista Lulli. Va viatjar a França amb 14 anys ja que havia cridat l'atenció del Cavaller de Guisa, i el 1652, amb vint anys, va entrar al servei de Lluis XIV com a ballarí de ballet i violinista.
Més tard va dirigir una de les orquestres reals i el 1662 va ser nomenat director musical de la família real. Sobresortia per llavors com a violinista, director i compositor. Als 29 anys s'havia casat amb la filla de Michel Lambert, compositor i alt oficial de la Cort. Cortesà astut, va aconseguir mantenir el favor real al llarg de tota la seva vida, la qual cosa li va permetre manejar la sort d'altres compositors francesos. Va compondre ballets, com Alcidiane (1658), per a la cort, que en ocasions ell mateix interpretava davant del rei.
En col·laboració amb l'escriptor francès Molière (Jean Baptiste Poquelin) va compondre una sèrie de ballets còmics com Les fâcheux (1661), Matrimoni per força (1665) i El burgès gentilhome (1670). Va aconseguir pràcticament el monopoli de les arts musicals a França i va explotar la grandesa i la teatralitat de la cort de Lluis XIV. El 1672 va aconseguir mitjançant intrigues el lloc de director de l'Académie Royale de Musique i a partir d'aquell moment va bolcar la seva atenció en l'òpera. El compositor ja havia aconseguit un títol de noblesa i havia aconseguit nombroses propietats a París i als seus voltants.
Les seves òperes (que denominava tragèdies líriques) estaven basades en les tragèdies clàssiques dels seus contemporanis, els dramaturgs francesos Pierre Corneille i Jean Baptiste Racine. Des del punt de vista musical les seves òperes són solemnes i majestuoses, amb un èmfasi especial en la claredat del text i les inflexions de la llengua francesa. Els seus elaborats espectacles de dansa i els seus cors de gran majestuositat tenen la seva arrel en el ballet de cor (ballet cortesà). Les òperes de Lully contrasten amb l'estil italià d'òpera de l'època, on es donava prioritat al lluïment del cantant.
Entre les seves obres es pot citar Perseo (1682), Amadís de Gaula (1684) i Acis i Galatea (1686). Lully va morir el 22 de març de 1687 a París. La importància de Lully rau en les millores que va imposar. En l'òpera francesa va abandonar el recitatiu d'eco i el va substituir per un recitatiu amb acompanyament artístic. En els ballets, va introduir danses més ràpides que les que s'interpretaven. També va establir la forma d'obertura francesa. Lully va evolucionar des de la seva fidelitat inicial a l'estil dels seus compatriotes Luigi Rossi o Francesco Cavalli fins una perfecta assimilació de l'estil i del gust francesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada