Anna Leonowens (1834-1914)

El 1945, Margaret Landon va escriure un llibre titulat Anna i el Rei de Siam. Estava basat en les memòries d'una majordoma anglesa durant la seva vida amb la família reial de Siam (actual Tailàndia), i immediatament va captar la imaginació del públic. Al llibre li va seguir un musical i després una pel·lícula, El Rei i jo, protagonitzada per Deborah Kerr i Yul Brynner.

Anna Crawford va néixer al País de Gal el 1834. Un cop va acabar els seus estudis a l'escola, va viatjar fins a l'Índia per reunir-se amb la seva mare i el seu padrastre, i a l'edat de divuit anys ja havia visitat l’orient amb amics i havia après sànscrit, hidustaní, persa i àrab i s'havia casat amb un lloctinent britànic, Thomas Leonowens. Després d'una lluna de mel a Decca, ella i el seu marit es van establir en una casa a Malabar Hill, prop de Bombai.

El 1852 va morir el seu primer fill i Anna va començar a sentir-se malalta. Se li va recomanar un canvi de clima i els Leonowens escolliren Austràlia. Va ser una elecció equivocada: van patir un naufragi al Cap de Bona Esperança i poc després d’arribar a New South Wales va néixer i va morir un altre fill. Van intentar establir-se a Londres i més tard a Singapur el 1856. Dos anys més tard, Anna es va quedar vídua i es va veure forçada a mantenir els seus dos fills supervivents obrint una escola a Singapur per a nens d'oficials de l'exèrcit.

Això és el que la va conduir a la cort del Rei Somdetch Phra Paramendr Maha Mogkut de Siam el 1862: en ser un home culte (va ser monjo durant cinc anys abans de convertir en rei), i a la moda, va proporcionar una educació europea per als seus fills favorits. Anna va ser recomanada, investigada i presentada a la cort. Se li va donar espai a l’harem per crear la seva escola i la va presentar a seixanta-set fills del rei i a una població flotant de dones i esclaus perquè se'ls ensenyés la saviesa de l'occident.

Els propers sis anys Anna els va passar amb els seus alumnes i el capritxós rei, que li demanava els seus serveis com a secretària privada, traductora i ocasionalment com a concubina (sense èxit), i tractant d'exercir el suprem poder d'una governanta, una influència moral.

El 1867, la salut d'Anna va empitjorar de nou i a contracor se li va permetre abandonar el país. Va anar a Amèrica i es va quedar allà per a la resta de la seva vida, sovint escrivint cartes als seus estimats pupils reals i observant amb satisfacció l'abolició de l'esclavitud, una llibertat religiosa i un sentit de la justícia que començava a florir en el país on el nou rei havia estat educat per ella.