Franz Schubert ( 1797 - 1828)

Compositor austríac (Viena, 31 de gener de 1797 – 19 de novembre de 1828) les cançons del qual (Lieder) estan entre les obres mestres d'aquest gènere, i els treballs instrumentals són un pont entre el classicisme i el romanticisme del segle XIX. Va néixer a Lichtenthal, prop de Viena el 31 de gener de 1797. Fill d'un rector mestre d'escola, va entrar al cor de nens de la Capella Imperial el 1808 i va començar a estudiar a Konvikt, una escola per a cantants de la cort, en la orquestra tocava el violí.

Les seves primeres cançons, entre elles Hagars Klages (1811) i Der Vatermöder (1811) impressionar als seus mestres. Quan va canviar la veu en 1813, Schubert va deixar el Konvikt i va començar a donar classes a l'escola del seu pare. A l'any següent, va escriure la seva primera òpera, Des Teufels Lustschloss, la seva primera missa (en fa major), i 17 cançons, entre les quals es troben Margarita a la Filosa.

El 1815 va acabar la seva segona i tercera simfonies, va compondre dues misses, en sol i si bemoll major, altres obres religioses, música de cambra i 146 cançons, El Rei dels Elfs entre elles, basada en una figura mitològica de la mort. Aquest any també va treballar en cinc òperes. En 1816 va compondre la Simfonia en do menor, coneguda com la Simfonia tràgica (núm. 4), la Simfonia n º 5 en si bemoll major, més música religiosa, una òpera i unes 100 noves cançons. Schubert va deixar de fer classes i es va dedicar exclusivament a la composició. Tot i que en vida el públic no va saber reconèixer el seu immens talent, la seva música era considerada l'obra d'un geni per un petit grup d'amics, entre els quals hi havia el poeta Franz Grillparzer i el cantant Johann Michael Vogl.

El 1820 Schubert va escriure la música per al melodrama L’Arpa Encantada, i Els Germans Bessons (1820), un singspiel (tipus d'òpera alemanya amb parts recitades) que no va tenir gaire èxit. També va compondre música religiosa com els Vint Salms i l'oratori incomplet Lazarus. Un grup de les seves cançons es van publicar en 1821. A l'any següent va compondre la Simfonia n º 8 en si menor, coneguda com la Simfonia inacabada (Simfonia inconclusa), i la Missa en la bemoll. El cicle de cançons La bella Molinera el va compondre el 1823, i el Octet i les Cançons de Sir Walter Scott en 1824. Durant els dos anys següents Schubert va compondre la Simfonia n º 9 en do major, coneguda com La Gran (1825) i el cicle de cançons El Viatge d'Hivern (1827). De 1828 són la Missa en mi bemoll major, el Quintet per a corda en do major, les tres últimes sonates i l'últim grup de cançons El cant del cigne, editades després de la seva mort. Va morir a Viena el 19 novembre, 1828 de febres tifoidees.

Les primeres obres instrumentals, tot i que segueixen els patrons de Wolfgang Amadeus Mozart i Josef Haydn, són considerades romàntiques per les noves sonoritats i la riquesa harmònica i melòdica. En les primeres sonates intentar aconseguir un estil propi, en fugir de la influència de Ludwig van Beethoven. Encara que en la seva estructura, les simfonies i les sonates prenen la forma clàssica, en el seu desenvolupament, no recullen la tensió dramàtica que caracteritza la sonata clàssica, sinó que les harmonies evocadores i l'amplitud de la melodia adquireixen el paper principal. La seva escriptura instrumental va evolucionar al llarg de la seva vida, però algunes de les seves millors cançons les va compondre abans dels vint anys. En elles el text i la música es troben perfectament equilibrades en una harmonia tant intel·lectual com emocional. Encara que va escriure cançons estròfiques, no es va limitar a uns patrons preestablerts, sinó que va donar amb noves i imaginatives formes d'adequar la música als textos. La seva reputació com a pare del Lied alemany es basa en les més de sis-centes cançons que va compondre