May French Sheldon (1847-1936)

Durant l'última meitat del segle dinou, Àfrica era encara el "fosc continent", amb grans extensions de terreny sense constància en mapes. Les tribus de moltes regions no havien estat colonitzades i, des dels seus contactes inicials amb els esclavistes àrabs i els exploradors occidentals, eren hostils als estrangers. S’havien detectat les malalties contra les que els estrangers no tenien immunitat però no s'havien curat. Les carreteres i fins i tot els camins eren gairebé inexistents.

Però tots aquests obstacles convertien Àfrica en un repte irresistible per als aventurers. La majoria, és clar, eren homes, però una de les més remarcables, inconvencional i valents d'aquests exploradors va ser una dona de mitjana edat americana anomenada Mai French Sheldon, que el 1891 va planificar i dirigir una expedició a Àfrica de l'Est. Per a ella no era suficient simplement seguir els passos dels exploradors. El seu objectiu era provar que les dones podien fer el mateix que els homes.

Per a la seva expedició des del port de Mombasa, a través dels territoris d'unes trenta-cinc tribus, fins al cim del Kilimanjaro, May va emprar a 138 portadors. Les autoritats britàniques a l'Àfrica de l'Est, pensant que estava boja o era possiblement una excèntrica, van intentar evitar la seva sortida. Potser tenien bons motius però el que van utilitzar la va treure de polleguera: declarar que Àfrica de l'Est no era lloc per a una dama. Però el pitjor no havia arribat encara. El que va veure durant el seu viatge de les relacions amb els nadius va fer que comentés que les polítiques britàniques i alemanyes eren "innecessàries, atroces i més enllà de l'humà".

Mai tenia les seves pròpies idees sobre expressar el respecte que sentia pels nadius. Per exemple, per "saludar els homes d'importància tribal en els seus propis “soltanats”, com a dona de classe havia de trobar els oficials superiors de qualsevol lloc, sota qualsevol circumstància, i ser civilitzada i educada per agrair els favors" va adoptar un vestit cerimonial que, entre altres coses, consistia en un vestit de gala i una perruca rossa de cabells llargs.

Els atònits nadius la van anomenar Beu Bwana, "La Dona Cap", i una divertida premsa de Londres va utilitzar el títol en articles satírics. Però hi havia un element de serietat en els seus viatges. Mai va contribuir amb documents acadèmics sobre tòpics poc coneguts com ara la navegació del Llac Chala, i va realitzar alguns dels primers estudis etnogràfics de dones i nens africans. Juntament amb la seva contemporània, Mary Kingsley, Sheldon va ser dels primers blancs que van descriure als africans i la cultura africana amb respecte.

Prenent com a base els seus primers èxits, May va organitzar una segona expedició al Congo Belga el 1894 i una tercera a Libèria el 1905. Va viatjar, va explicar, perquè l'exploració li donava "coses en què pensar, i la imaginació donava plaer al meu cervell en ser la primera persona a visitar un lloc que no havia estat vist anteriorment per altres".

El reconeixement dels seus estudis pioners li va arribar el 1892 en la forma de nomenament com a sòcia de la Royal Geographical Society, per aquella època, un rar honor per una dona.