Giacomo Carissimi, (abril de 1605 - 12 de gener de 1674). Compositor italià, dels més eminents dels començaments del Barroc i un dels principals representants de l'Escola Romana de música. A més a més de ser un dels compositors més prolífics de motets i cantates, se li atribueix haver fixat les característiques definitòries de l'oratori llatí.
De la seva infantesa se sap que va néixer a Marino, a uns 25 km de Roma, i que va ser batejat el 18 d'abril de 1605. No se sap amb certesa els estudis que va seguir, però als vint anys va aconseguir el càrrec de mestre de capella a Assís, càrrec que va ocupar durant uns quants anys. El 1628, va tenir el mateix càrrec a l'església de Sant Apolinar del col·legi Germanicum a Roma, i que hi va ser fins a l'any de la seva mort.
Va rebre diverses ofertes per treballar en llocs importants de Venècia i Viena, incloent una oferta per substituir Claudio Monteverdi a Venècia, però va declinar les ofertes. Va tenir nombrosos alumnes, entre ells, Marc-Antoine Charpentier i Alessandro Scarlatti. El 1637 va ser ordenat sacerdot jesuïta.
Elegit el 1649 mestre de capella pontifical, va introduir en les esglésies l'acompanyament de la música instrumental, i va ser el primer que va fer servir la cantata per a temes religiosos. El 1656 va conèixer la reina Cristina de Suècia, que es trobava en l'exili, i va compondre nombroses obres profanes en el seu honor.
La majoria de les seves obres es coneixen per còpies; els manuscrits originals es van perdre o van ser destruïts després de la dissolució de l'ordre dels jesuïtes el 1773.
La majoria de les seves obres es coneixen per còpies; els manuscrits originals es van perdre o van ser destruïts després de la dissolució de l'ordre dels jesuïtes el 1773.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada