
Va néixer a Venècia (Itàlia) que en aquells dies era una república independent, en el si d'una rica família veneciana de comerciants. A Tomaso li agradava definir-se com un músic del violí i un diletant venecià. Va estudiar violí i cant i ben aviat destacà en ambdós instruments. Va poder compondre amb plena llibertat sense necessitar cap tipus de mecenatge, fora de l'església o de la noblesa.
Va viure sempre a Venècia tot i que també viatjà. Es té constància de dos viatges a Florència un el 1703 i l'altre el 1722. La seva primera òpera, Zenobia regina de Palmireni, és del 1694, any en què també va compondre el primer recull de música instrumental, les 12 Sonate a tre, opus 1. Des de sempre va repartir la seva activitat productiva tant en la música vocal, òperes, serenates i cantates, com a la instrumental, sonates i concerts. A la mort del seu pare, el 1709, es pogué dedicar a la música sense cap necessitat econòmica.
La seva música instrumental va atreure l'atenció de Johann Sebastian Bach, que va escriure almenys dues fugues sobre temes d'Albinoni i va utilitzar constantment els seus baixos harmònics com a exercicis musicals per als seus alumnes.
La seva música instrumental va atreure l'atenció de Johann Sebastian Bach, que va escriure almenys dues fugues sobre temes d'Albinoni i va utilitzar constantment els seus baixos harmònics com a exercicis musicals per als seus alumnes.
La seva fama es va incrementar en gran manera quan, el 1910, un investigador va començar a escorcollar les partitures d'un antic monestir, entre les quals va descobrir l'obra més solemne d'Albinoni: un fragment d'un moviment lent d'una Trio sonata, per a cordes i orgue, que posteriorment, el 1945, reconstruiria Remo Giazotti com l'Adagio d'Albinoni, una de les peces més conegudes de la música clàssica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada