Tomaso Albinoni

Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià de música barroca. Va escriure al voltant de cinquanta òperes, però és més conegut per la seva música instrumental, especialment els seus concerts per a oboè.

Va néixer a Venècia (Itàlia) que en aquells dies era una república independent, en el si d'una rica família veneciana de comerciants. A Tomaso li agradava definir-se com un músic del violí i un diletant venecià. Va estudiar violí i cant i ben aviat destacà en ambdós instruments. Va poder compondre amb plena llibertat sense necessitar cap tipus de mecenatge, fora de l'església o de la noblesa.

Va viure sempre a Venècia tot i que també viatjà. Es té constància de dos viatges a Florència un el 1703 i l'altre el 1722. La seva primera òpera, Zenobia regina de Palmireni, és del 1694, any en què també va compondre el primer recull de música instrumental, les 12 Sonate a tre, opus 1. Des de sempre va repartir la seva activitat productiva tant en la música vocal, òperes, serenates i cantates, com a la instrumental, sonates i concerts. A la mort del seu pare, el 1709, es pogué dedicar a la música sense cap necessitat econòmica.

La seva música instrumental va atreure l'atenció de Johann Sebastian Bach, que va escriure almenys dues fugues sobre temes d'Albinoni i va utilitzar constantment els seus baixos harmònics com a exercicis musicals per als seus alumnes.

La seva fama es va incrementar en gran manera quan, el 1910, un investigador va començar a escorcollar les partitures d'un antic monestir, entre les quals va descobrir l'obra més solemne d'Albinoni: un fragment d'un moviment lent d'una Trio sonata, per a cordes i orgue, que posteriorment, el 1945, reconstruiria Remo Giazotti com l'Adagio d'Albinoni, una de les peces més conegudes de la música clàssica.