Ferdinand Herold ( 1791 - 1833)

Biografia

Compositor francès d'origen alsacià, Ferdinand Herold París, (28 de gener de 1791 - 19 gener 1833), va ser fill únic de François-Joseph Hérold (1755-1802), pianista i compositor i de Jeanne-Gabrielle Pascal, i també nét d'un organista, Nicolas Hérold, de manera que va créixer en una atmosfera musical. Va entrar al pensionat Hix a l'edat de sis anys, va seguir paral·lelament cursos de teoria musical amb François-Joseph Fétis (futur editor de "La Revue musicale»).

Als set anys, sabia tocar el piano i va començar a compondre. El seu pare s'oposava a que fes carrera musical però la seva mort el 1802, li va permetre enfocar aquest projecte amb més realisme. Ingressar al Conservatoire national de París el 1806, on va tenir com a professors de primera fila: el seu propi padrí Louis Adam (pare del compositor Adolphe Adam) en piano, Charles Simon Catel en harmonia, Rodolphe Kreutzer en violí i Méhul en composició. El 1810, va guanyar el primer premi de piano, amb una peça que ell mateix havia compost, el que mai havia passat fins a aquest moment. Va partir a Roma amb els escultors François Rude i David d'Angers el 1813 després de guanyar el Prix de Rome de 1812. A la primavera, va compondre la seva primera simfonia.

Primeres obres, primers triomfs, primers fracassos

En 1815, es va instal.lar a Nàpols per raons de salut. Allà compon diverses obres, entre elles la seva segona simfonia i tres quartets per a instrument de corda. La seva primera òpera, La Gioventù di Enrico Cinquè (La jeunesse d'Henri V) va ser representada al Teatre del Fons, sota el pseudònim de Landriani. Tot i que els compositors francesos eren generalment mal rebuts, va tenir l'èxit del públic però no el dels compositors napolitans. Va estar a Àustria, on Metternich li va emprar alguns mesos, per Munic i Suïssa i va tornar a París. És llavors que adquireix celebritat gràcies a una òpera escrita en col.laboració amb Boïeldieu, Charles de France (1816).

També va conèixer l'èxit aquest mateix any amb una segona òpera, Les Rosières, dedicada al seu amic i professor Méhul. Si La clochette (1817) va ser també un èxit, aquest no va ser el cas de les òperes següents Premier venu i Les troqueurs (1819). La mala elecció dels llibrets va ser la causa del poc èxit de L'amour platonique i L'auteur mort et vivant. Hérold, decebut, va decidir llavors abandonar l'òpera.

El 1821, arriba a ser assistent al Théâtre italien i va viatjar a Itàlia per reclutar cantants. Recuperar la salut i la inspiració. Va tornar a l'escena amb una nova òpera Le Muletier (1823) segons un llibret de Paul de Kock, Lasthénie i professar admiració per Espanya després de la victòria francesa de Trocadéro per presentar Vendôme en Espagne, en col.laboració amb Daniel Auber (1823). En 1824, l'Opéra comique li va encarregar Le roi René. Va continuar mentrestant treballant per al Théâtre italien on va arribar a ser mestre de cor (1826).

La maduresa

Herold va escriure sempre molt i va alternar grans èxits amb grans fracassos: Le lapin blanc (1825), L'illusion (1829) - i èxits com Marie (1826), Emmeline (1830). Va ser també emprat en l'Opéra Garnier i nomenat «chevalier"de la Légion d'honneur (1828). El 1827 es va casar amb Mlle. Rollot (1806-1861), i el 1828 van tenir un fill, Ferdinand Herold (1828-1982), futur prefecte de la Seine.

El 3 de maig de 1831 es va estrenar la seva més cèlebre òpera, Zampa, que va ser un triomf a França i Alemanya, on encara es representa de vegades avui dia. Després de col laborar en la marquise de Brinvilliers (amb Boïeldieu i Auber, entre altres) i escriure La Médecine sans Médecin (1832), va compondre la que és sens dubte avui la seva obra més coneguda, Le pré aux Clercs (1832), de la qual es va representar la funció número mil ja en 1871. Un mes després de l'estrena, el gener de 1833, Herold va morir de tuberculosi. Va ser enterrat al Père Lachaise. Va deixar una òpera inacabada, Ludovic, que va ser acabada per Halévy.