En aquesta història Hergé torna a l'aventura en estat pur. El robatori d'un fetitxe arumbaia porta a en Tintín cap a Sudamèrica, a la república de San Teodoro. Allí es veu inmers en una guerra amb els veïns de Nuevo Rico, i es converteix en l'ajudant del general Alcàzar, personatge que tornarà a aparèixer en altres aventures. Tintín s'endinsa a la selva fins trobar els arumbaies, torna a Europa i retorna el fetitxe al museu.
Isabella Bird és la viatgera de l'època victoriana per excel·lència. No va començar a viatjar fins mitjana edat (a part d'un viatge a Canadà i Amèrica del Nord quan tenia poc més de vint anys), perquè fins que va tenir quaranta anys va haver de fer càrrec dels seus pares, i quan van morir, Isabella tenia un problema a l'espina dorsal, patia de depressions i d’insomni. Un doctor li va prescriure que viatgés per curar els seus mals, i ella es va convertir en addicta a viatjar. El doctor de capçalera John Bishop la va festejar sense descans entre 1877 i 1881 però ella el va rebutjar mentre que la seva germana vivia. Però quan la seva germana Henrietta va morir, va consentir a casar-se amb ell. Es va casar als cinquanta anys i al cap de cinc anys va morir el seu marit. Això, però, no va ser cap impediment perquè Isabella viatgés de nou.
Gaetano Majorano, anomenat Caffarelli o il Caffariello (Bitonto,12 d’abril de 1710, Nápols, 31 de gener de 1783) Cantant italià. Va ser un dels més famosos castrati de la seva època.
El Coliseu de Roma, vist des de l’aire. Una de les més grans obres d'arquitectura i enginyeria romana
L'aventura comença a l'Índia, ja que és continuació de Els Cigars del Faraó i Tintín es torna a enfrontar a la banda de traficants d'opi, però queda atrapat enmig del conflicte entre Japó i Xina. Finalment aconsegueix atrapar la banda amb l'ajut d'un jove noi xinès, en Xang. Fou gràcies a un amic xinès anomenat Xang (el personatge del còmic és en honor seu) que Hergé es va interessar per la situació a la Xina i criticà la política japonesa a l'Extrem Orient. La història està molt ben elaborada i hi ha una gran dosis de realisme i marca l'inici del període de documentació, en el qual Hergé es documentarà a fons abans d'iniciar noves aventures.
Amelia Edwards va ser una novel·lista prolífica, poeta i historiadora. El seu primer llibre de viatges va ser publicat en 1862. Més tard, Amelia va viatjar al nord d'Itàlia amb una amiga i va publicar un llibre que es va fer molt popular sobre les muntanyes Dolomites publicat sota el títol “A Midsummer ramble in the Dolomites”. Un any més tard va viatjar a Egipte, gairebé per accident, per allunyar-se de la pluja a Europa, i va descobrir el que havia de convertir-se en la passió de la seva vida.
El Panteó té una esfera de 150 peus romans o 43,30 metres de diàmetre i una alçada de 43,30 metres.
En aquesta ocasió, Tintín s'embarca cap a Orient, on s'involucra en una nova aventura amb un egiptòleg que el condueix fins a una tomba d'un faraó egipci. Allí descobreix uns extranys cigars i és raptat. Viatja fins Aràbia i posteriorment l'Índia i finalment acaba enxampant la banda que traficava opi amb els cigars. Per primer cop, hi trobem elements d'intriga i investigació, constant que es mantindrà en moltes de les posteriors aventures. 
Florence Nightingale va destacar en més activitats que la seva famosa carrera d'infermera i encara que no se la coneix massa per això, va ser a més una prolífica escriptora de viatges. Mai va arribar a publicar una narració dels anys passats a Scutari i Balaclava entre 1854 i 1856, i encara que va escriure copiosament sobre l'Índia, Algèria i Síria, mai va arribar a visitar aquests països. Però entre la seva prolífica obra estan dues de les narratives de viatge més refrescants de l'època, la primera es va publicar només per ser distribuïda privadament (i no va ser reimpresa fins l’any 1987) i la segona va ser treta de cartes de família i publicada setanta anys després de la seva mort. Van ser escrites per a la família i els amics de forma espontània i familiar.
Després de viatjar al Congo, Tintín se'n va a Amèrica, on s'enfrenta a la banda de gàngsters d'Al Capone, un dels pocs personatges reals que apareixen en les aventures de Tintín, i a un altre gàngster anomenat Bobby Smiles. L'acció transcorre en dos escenaris ben diferents: la ciutat de Xicago i les reserves dels pells roges.
Mary Seacole va ser una pionera de la infermeria i heroïna de la guerra de Crimea. És coneguda de vegades com la Florence Nightingale de raça negra. Era de raça mulata i va néixer el 1805 de mare Jamaicana i pare oficial militar escocès. La seva mare era una antiga esclava que va obrir un hotel a Kingston i era coneguda per les seves dots de “curandera”. A la seva mort, Mary va heretar l'hotel i es va establir com a infermera experta en remeis herbaris.
El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) fou durant molts segles el centre de la vida pública de l'antiga Roma. En llatí era anomenat el Forum Romanum, si bé els ciutadans s'hi referien més sovint com a Forum Magnum (el Fòrum Gran) o, simplement, com a Fòrum. A mesura que la ciutat va anar creixent, es va quedar petit i els emperadors en van fer construir de nous a la part nord, els anomenats Fòrums Imperials.
Quan es van crear les legions?
És la primera de les aventures publicades amb l'estètica habitual dels còmics de Tintín: enquadernades amb cartró, en color i amb 62 pàgines. L'acció torna a ser el principal argument i en aquesta ocasió, Tintín viatja fins al Congo, la gran colònia belga del moment. Allí passa un seguit de peripècies a la selva africana on s'enfrenta amb tot tipus d'animals i finalment s'acaba enfrontant a una banda de gàngsters.
Frances Calderón de la Barca va escriure el millor relat de primera mà sobre la seva vida a Mèxic escrit per una dona en l'època. Va néixer a Edimburg, Escòcia, sota el nom de Frances Erskine Inglis però va créixer a França i Boston, Massachusetts, amb la seva mare i nou germans després de mort el seu pare, i on Frances va conèixer el ministre espanyol als Estats Units, Don Angel Calderón de la Barca.
Avui dia 20 de novembre se celebra el centenari de la mort de Leo Tolstoi (Lev Nikolàievitx Tolstoi, Лев Никола́евич Толсто́й) (1828-1910). Escriptor rus, fou un dels mes grans novel·listes clàssics de tots els temps, especialment distingit per obres com Guerra i Pau i Anna Karènina. Per llur ambició, alè i descripció de la vida a Rússia, tots dos llibres compten entre dels màxims exponents del realisme. En el seu ideari filosòfic es destaca la noció de resistència pacífica. Aquest ideari va ser expressat en llibres com "El Regne de Déu és en Vosaltres" i va influir en personalitats del segle XX com Gandhi i Martin Luther King. A més d'escriptor i filòsof, va ser anarquista cristià, pacifista, reformador de l'educació i vegetarià.
La pedagogia no fou per a Tolstoi una activitat secundària, sinó una preocupació fonamental en la seva vida. S'instal·là a Iàsnaia Poliana, on es dedicà a l'educació dels infants dels camperols. Fundà una escola a la seva propietat i d'altres arreu del districte, edità la revista Iàsnaia Poliana i publicà diversos llibres per a l'ensenyament. Tolstoi fou dels primers a reclamar el dret de l'educació per a tothom. Dedicà, així mateix, molt de temps a l'estudi de la geometria, la física, la química, l'astronomia i la zoologia.
G.O. Schanzer comptabilitzà, entre el segle XIX i l'any 1965, 240 edicions d'obres de Tolstoi, 211 traduïdes al castellà i 29 al català. Segons ell, Barcelona i València ocuparen el primer lloc en la importació de cultura eslava a la Península Ibèrica. El primer traductor de Tolstoi al català fou Narcís Oller (Un llibre trist, 1897; La mort en vida, 1910; Els fruits de la ciència, 1913). Joan Puig i Ferreter, Carles Capdevila i Andreu Nin traduïren també Tolstoi al català. En la difusió de l'obra tolstoiana tingué un paper important l'editorial Proa, amb la seva col·lecció A tot vent.
Johann Hermann Schein (20 de gener de 1586 - Leipzig, 19 de novembre de 1630), compositor alemany del període barroc primerenc, va ser un dels primers músics que va incorporar en la música alemanya les innovacions estilístiques italianes i un dels compositors més perfeccionistes de la seva època.
Segons la llegenda, Roma va ser fundada l'any -753 aC per Ròmul i Rem, que havien estat criats per una lloba. A la imatge, el llop en qüestió, la succió dels bessons Ròmul i Rem als Museus Capitolins de Roma.
Aquesta és la primera aventura del jove heroi, ja acompanyat des del principi pel seu gosset Milú. Publicada l'any 1930, en Tintín és enviat a Rússia com a reporter de la revista Petit Vingtième. L'acció és contínua en tota l'obra, ja que Tintín és perseguit per les forces comunistes, però al final aconsegueix tornar a Bèlgica i denunciar el règim soviètic.
Mary Shelley, coneguda com l'autora de Frankenstein i com a esposa del poeta Shelley, també va ser una escriptora de viatges, com la seva mare Mary Wollstonecraft. El seu primer llibre de viatges descriu l'escapada de l'autora als setze anys amb el poeta Shelley, cinc anys més gran que ella i ja casat, i narra el seu primer viatge a través de França i els Alps fins Lucerna.
Quin paper jugaven en l'exèrcit els auxiliars?
Anada Pfeiffer va néixer a Viena i va ser la única dona de vuit germans. Es va casar l’any 1820 amb el Dr Pfeiffer, un vidu que li portava vint anys. Ida va ser una típica esposa i mestressa de casa fins l’any 1842. Per aquella època els seus dos fills ja eren grans, el seu marit vivia allunyat de la llar i la seva mare havia mort. Tenia quaranta-cinc anys, estava avorrida i era lliure. Amb aquests condicionants va creure que li havia arribat el moment de complir els seus somnis d'infantesa.
El Coliseu es va completar l'any 80 dC. És immens, la seva façana fa 48 metres d'altura. Va ser seu del circ, dels gladiadors i a més s’hi feien curses. Hi caben més de 70.000 espectadors.
Hi ha una imatge de la cuina medieval –fruit més aviat de les fantasies de Hollywood i dels àpats i recreacions medievals que es fan arreu– que presenta reis i nobles menjant amb els dits i sense capteniment. Res més lluny de la realitat: pels documents que coneixem –començant pel manual ‘Com usar bé de beure e menjar’, del gran clàssic català Francesc Eiximenis, del segle XIV–, la cuina medieval no només és rica i refinada, sinó que també les maneres de taula hi obtenen un gran predicament. Hi havia gurmets i cuiners famosos i totes les cases principals tenien cuiner.
L'últim castrato en l'òpera
Aphra Behn va ser una de les novel·listes i escriptora d'obres de teatre més prolífiques durant el regne de Carles II d'Anglaterra (1660-1685). Poc es coneix de la seva vida personal, però se sap que va ser una viatgera incansable així com espia i escriptora.
Tenia uniforme l'exèrcit romà?
Milionaris, excèntrics i arrogants 
El cuplet va néixer amb el segle XX i va durar fins a 1940, tot i que en la darrera dècada va haver de subsistir acompanyat del tango i la cobla espanyola. El cuplet procedia de França i aquí fou classificat de “gènere ínfim”. Va ser cultivat com a complement d’altres espectacles, com el cinematògraf i, també, ben aviat, com espectacle únic i sempre en castellà. El cuplet català –segons escrigué el conegut cronista barceloní Sempronio - va néixer al teatre El Dorado, de Barcelona el 1920, amb el famós cuplet Les Caramelles que havia acabat de compondre Càndida Pérez. Un cert dia, la famosa cupletista Pilar Alonso actuava al dit teatre i va tenir tan d’èxit, que al final del concert i havent esgotat tot el repertori, el públic li demanà més cuplets. Llavors, Alonso els interpretà, de manera magistral, Les Caramelles, el cuplet preferit per tots els catalans. Des d’aquell moment el cuplet en català es divulgà arreu.
L'oest americà amaga, segons nombroses llegendes, nombrosos tresors. Una d'elles concerneix els indis d'Arizona. El 1870, soldats de Fort Tucson, a la recerca d'apatxes, cauen sobre un abeurador plè de palletes d'or.
